Teatre Lliure a càrrec del ballet reial de Flandes
Teatre Tívoli
Òpera representada per Josep Bros i Edita Gruberova al Liceu
A l'Espai Brossa
A la Sala Muntaner
Teatre Raval
Teatre Gaudí
Teatre Nacional de Catalunya
Teatre Nacional de Catalunya
miércoles, 27 de febrero de 2008
martes, 26 de febrero de 2008
Campanyes electorals i sectors culturals
És a partir de la segona meitat del segle XX quan el màrqueting polític assoleix un pes fonamental en les campanyes electorals. Dins del panorama nord-americà són periodistes professionals els qui s’encarreguen per primer cop de dirigir la campanya electoral del líder del Partit Republicà, Dwight David Eisenshower, President dels Estats Units d’Àmerica entre 1953 i 1961.
Des d’aleshores, el fenomen del màrqueting polític s’ha convertit en una peça clau de les campanyes electorals, en les quals cada cop s’utilitzen més recursos perquè el missatge que es pretén transmetre sigui més eficaç i persuasiu davant dels electors.
Aquest màrqueting polític també li podem afegir l’adjectiu viral. I és que el mètode viral és fonamental en el nou periodisme, en el qual Internet té un paper fonamental a l’hora de difondre els missatges a milers de quilòmetres de distància. En aquest sentit, també es pot afirmar que les campanyes electorals actuals tenen un gran efecte viral.
Des d’aleshores, el fenomen del màrqueting polític s’ha convertit en una peça clau de les campanyes electorals, en les quals cada cop s’utilitzen més recursos perquè el missatge que es pretén transmetre sigui més eficaç i persuasiu davant dels electors.
Aquest màrqueting polític també li podem afegir l’adjectiu viral. I és que el mètode viral és fonamental en el nou periodisme, en el qual Internet té un paper fonamental a l’hora de difondre els missatges a milers de quilòmetres de distància. En aquest sentit, també es pot afirmar que les campanyes electorals actuals tenen un gran efecte viral.
Un clar exemple n’és la de Barack Obama, un dels principals competidors per la candidatura del Partit Demòcrata a la presidència d’Estats Units a les eleccions de 2008. Aquesta es va llançar per primer cop a la cadena ABC, una de les de més audiència del país, i ràpidament es va penjar a Internet, mitjà que va provocar que la campanya s’estengués a nivell mundial. Cal afegir també, però, que es tracta d’un producte, al meu parer, extraodinari: un vídeo dirigit pel fill de Bob Dylan, Jesse Dylan; amb una cançó composta pels de The Black Eyed Peas; i un seguit de celebritats de l’starsystem nord-americà, les quals complementen l’extracció del discurs fet per Obama després de les primàries de Nou Hampshire. Unes paraules que inciten a la mobilització i apel·len a l’emotivitat, a l’interior de cada individu del col·lectiu de la nació. Un discurs que a més transporta a la bonica peça d’oratòria com la de I have a dream de Martin Luther King. Un somnis que amb l’optimisme d’Obama sembla que fàcilment puguin esdevenir realitats:
“Sí es pot. Sí podem canviar.
Sí es pot curar aquesta nació.
Sí podem apoderar-nos del nostre futur.
Sí. Es. Pot” .
Aquesta és la traducció literal una breu fragment del discurs vibrant del candidat demòcrata, en un vídeo on la canço Yes we can (sí nosaltres podem) serà determinant electoralment. El poeta León Felipe ja aventurava que “algun dia la política seria una cançó”, i no li faltava raó, ja que de The Black Eyes Peas, per exemple, no és el primer cop que s’involucren en un candidat polític, ja ho van fer recolzant John F. Kerry a les eleccions del 2004. Tampoc és la primera vegada que Obama recorre a la música com a suport per la mobilització de l’electorat: la cançó City of Blinding lights d’U2 ja va ser escollida per engegar la seva campanya electoral el febrer del 2007 a Springfield.
Així doncs, podem dir que l’art i la política mantenen una estreta relació, en el sentit que la música i també els artistes s’han convertit en elements integradors en les campanyes electorals. Aquest fet no només es fa pal·lès en la campanya de Barack Obama, ja que d’altres líders polítics en altres països també han seguit un model similar. Sense anar més lluny, a l’Estat Espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, líder del PSOE, també ha recorregut a sectors culturals, col·lectius d’artistes espanyols esquerrans, per defensar la seva campanya Motivos para creer i per “defender la alegría” en tots els àmbits de la vida.
En fi, un panorama polític que es recolza en el món cultural. Unes campanyes electorals populistes que apel·len a l’emotivitat i que es basen en la forma per sobre del contingut, en el com en detriment del què, per tal d'així aconseguir uns fins polítics i electoralistes.
Enllaços:
Vídeo electoral d'Obama, "Yes we can":
Plataforma de recolzament a Zapatero, "Motivos para creer":
Naixement del bloc...
Cultura és el conjunt de formes i expressions d’una societat determinada. Els orígens del concepte cultura els entenem a partir d’una metàfora amb la que es relaciona la pràctica d’alguna activitat amb el cultiu de l’esperit humà, de les aptituds intel·lectuals de l’individu.
Aquest bloc anomenat “elportalcultural” pretén mostrar una visió personal de diferents manifestacions culturals de la nostra societat, tenint en compte que n’hi ha un ventall molt ampli. A més, busca ser un espai on d’altres internautes i companys/es puguin dir-hi la seva i expressar diverses opinions dels temes que s’hi aniran plantejant al llarg de la vida del bloc.
Sense més preàmbuls, doncs, començo a alimentar aquest nou bloc, elportalcultural.
Aquest bloc anomenat “elportalcultural” pretén mostrar una visió personal de diferents manifestacions culturals de la nostra societat, tenint en compte que n’hi ha un ventall molt ampli. A més, busca ser un espai on d’altres internautes i companys/es puguin dir-hi la seva i expressar diverses opinions dels temes que s’hi aniran plantejant al llarg de la vida del bloc.
Sense més preàmbuls, doncs, començo a alimentar aquest nou bloc, elportalcultural.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)