Anys setanta…
L’engrescador “Bon dia Catalunya!” despertava centenar d’oients d'EAJ1, a Ràdio Barcelona. La popular salutació de la veu de Salvador Escamilla que va portar al periodista i locutor, a més d’actor de teatre i cantant, al cim de la radiodifusió catalana en molt poc temps.
La seva faceta en el món de la música també va conrear-la, a banda d’amb la seva discografia, exercint com a periodista a través del seu programa Radioscope, el qual va començar a emetre’s l’any 1964. I és des d’aquest que es consagra com el promotor de la Nova Cançó catalana, un moviment artístic i musical que, en ple franquisme, va impulsar la reivindicació de l’ús normal del català en el món de la cançó, alhora que denunciava les injustícies de la dictadura. També és des de Radioscope que Escamilla va brindar l’oportunitat a artistes de la talla de Joan Manuel Serrat i Lluís Llach d’esdevenir figures populars en el món de la cançó. Però, ell també va brillar per sí sol i la seva veu ens evoca al record de pel•lícules tan mítiques Mary Poppins o West Side Story, en les que hi va participar fent doblatge.
Però, una greu malaltia degenerativa estava acabant amb la vida de Salvador Escamilla, i finalment una embòlia va ser la causant de que ens deixés la setmana passada.
Desapareix una figura cabdal per la cultura catalana. Un home que lluitava per la nostra identitat i la nostra llengua, en una etapa en què el català encara arrossegava els atacs des de la dictadura ique els mitjans de comunicació encara es ressentien de les accions del passat.
Un home com ell mereix el més sincer homenatge i reconeixement de tots.
